Il·lustració de: Mar García
ODS 2. Posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible.
Per a fer front a la fam existent en el món, causa de malnutrició i desnutrició, és indispensable assentar les bases d’una agricultura sostenible capaç de proveir i assaciar a les col·lectivitats més desfavorides. Les conseqüències d’una alimentació insuficient o dolenta no són sol el sofriment i un mal estat de salut, sinó que també alenteixen el progrés de moltes altres àrees de desenvolupament com l’educació, l’ocupació o la cultura.
Metes de l’Objectiu 2
2.1. Per al 2030, posar fi a la fam i assegurar l’accés de totes les persones, en particular de les persones pobres i en situacions vulnerables, inclosos els nens menors d’un any, a una alimentació sana, nutritiva i suficient durant tot l’any.
2.2. Per al 2030, posar fi a totes les formes de malnutrició, fins i tot aconseguint, a tot tardar el 2025, les metes convingudes internacionalment sobre el retard del creixement i l’emaciació dels menors de 5 anys, i fer front a les necessitats de nutrició dels adolescents, les dones embarassades i lactants, i les persones grans.
2.3. Per al 2030, duplicar la productivitat agrícola i els ingressos dels productors d’aliments de petita escala, en especial les dones, els pobles indígenes, els agricultors familiars, els pastors i els pescadors, mitjançant, entre d’altres, un accés segur i equitatiu a la terra, a altres recursos de producció i inputs, coneixements, serveis financers, mercats i oportunitats per a la generació de valor afegit i treball no agrícola.
2.4. Per al 2030, assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d’aliments i aplicar pràctiques agrícoles resilients que augmentin la productivitat i la producció; que contribueixin al manteniment dels ecosistemes; que enforteixin la capacitat d’adaptació al canvi climàtic, a fenòmens meteorològics extrems, sequeres, inundacions i altres desastres, i que millorin progressivament la qualitat del sòl i la terra.
2.5. Per al 2020, mantenir la diversitat genètica de les llavors, els cultius i els animals de granja i domesticats així com les espècies silvestres connexes, mitjançant, entre d’altres, una bona gestió i diversificació dels bancs de llavors i plantes a escala nacional, regional i internacional, i promoure l’accés als beneficis que es derivin de la utilització dels recursos genètics i coneixements tradicionals connexos, així com la seva distribució justa i equitativa, com s’ha convingut internacionalment.
2.a) Augmentar, fins i tot mitjançant més cooperació internacional, les inversions en infraestructura rural, investigació agrícola i serveis d’extensió agrícola, com també en desenvolupament tecnològic i bancs de gens de plantes i bestiar, a fi de millorar la capacitat de producció agropecuària als països en desenvolupament, en particular als països menys avançats.
2.b) Corregir i prevenir les restriccions i distorsions comercials dels mercats agropecuaris mundials, mitjançant, entre altres mesures, l’eliminació paral·lela de totes les formes de subvencions a les exportacions agrícoles i totes les mesures d’exportació d’efectes equivalents, de conformitat amb el mandat de la Ronda de Doha per al desenvolupament.
2.c) Adoptar mesures per tal d’assegurar el bon funcionament dels mercats de productes bàsics alimentaris i els seus derivats, i facilitar l’accés adequat a informació sobre els mercats, especialment sobre les reserves d’aliments, a fi d’ajudar a limitar l’extrema volatilitat dels preus dels aliments.
